Sa comare comarera
n’ha posat un brot de pi:
dóna entenent que ven vi
i no fa tavernera.
No mudeu, ramellet meu;
jo tampoc no mudaré:
vos vui més quintars de bé
que el Rei d’Espanya no té
persones en mando seu.
Horabaixa es sol se pon.
Catalina, ¿que estàs bona?
Jo no m’agrad d’una dona
que, en rallar amb ella, s’adorm.