Sa mola de Son Terrassa mal la se’n dugués es vent, perque sempre m’embarassa i no puc veure Orient.
Son Terrassa
Bunyola
S’eriçó se passejava i una llebre va encontrar; sa llebre li preguntà devers a on pasturava.
S’Alqueria Blanca n’era sa més alegre del món, i ara, des que no hi sou, es mirar-la fa plorera.
Es teus uis són dos turments, i jo som la turmentada; ara i sempre em veig privada de tots mos devertiments.
