Sa moixa de Son Ordines
va botar dins Solleric
i va amagar un cabrit,
un gall i dotze gallines,
i dos-centes carabasses
i dos mil cinc-cents melons
coïren es gorrions
a un hort de dotze passes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sóller
Núm de glosa
291
Volum
II
Altres cançons relacionades
Pere-Antoni, po’t sa capa;
ja soparàs en venir:
no li plangues es camí,
que aquesta al·loteta és guapa.
Ja no m’espanten fantasmes,
homos grans no em fan por a mi;
jo m’aconhort de morir
d’un tir de ses teves armes.
En acabar de segar,
tiraré sa fauç a l’aire.
No la tornaré agafar
fins l’any qui ve quan vendrà
es temps passat no fa gaire.
Tradicionari de Mallorca
