Oh Roseta de Costitx!
Mira que estic d’assustada!
Si és ver sa que m’han contada
prest seràs mare de sis!
Apartat de vós, vuit dies
me pareixen un-cents anys:
sou causa de tots mos danys
i de poques alegries.
Es mosso d’aquest euguer,
que és de petit, i ja fuma!
¿Que en deu aluiar qualcuna,
d’al•lota d’aquest sequer?