Sa meva al•lota passada
li tenc de posar morral,
que, en passar p’es seu portal,
no em pegui una mossegada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Montuïri
Camp Semàntic
Befa, Desamor i ruptura, Eines medi rural, La casa, Ràbia, Relacions de parella, Separació i divorci
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4773
Volum
I
Núm de pàgina
278
Altres cançons relacionades
Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!
Voldria que el qui n’és causa,
que jo n’he mudat l’intent,
que perdés s’enteniment,
es sentits i sa paraula.
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Tradicionari de Mallorca
