Sa meva al•lota passada
no em mira, en encontrar-mè.
Jo li he de dir, en veure-lè,
quina honra li he llevada;
que, si ella va entonada,
hi va i no sap de què.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Confrontació, Desamor i ruptura, Estimació i afecte, Festeig
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
2084
Volum
I
Núm de pàgina
128
Altres cançons relacionades
Tants de dies ha estat trist
que es meu cor du l’enyorança;
i ara sa meva venjança
serà dir que et desprecii.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Un temps tenia quimeres
amb vós, Juana-Aina Pou,
i ara m’han dit que sou
de llinatge Vallcaneres.
Tradicionari de Mallorca
