Com som a cap de cantó
de la Casa de la Vila,
mir i no veig Na Tonina,
mon cor rebenta d’amor.
M’han dit que pensau mudar
vostro voler, estimat meu;
i jo, per mudar es meu,
¿quin Déu hi ha de bastar?
En esser a sa taverneta,
atura es carro i beu.
Si no tens doblers, digue-hu;
vet aquí mitja pesseta.