Dalt un puig troben cent comes.
Veiès amb tu què he perdut!
Es temps i sa joventut.
¿Això és sa paga que em dónes?
Un sabater, com tacona,
se posa en es rebull d’es sol
i se menja ses vuitenes
amb sos dits plens de cerol.
No hi ha poma ni maçana
tan gustosa de menjar
com l’hòstia consagrada
com anam a combregar.