La gent me demanarà:
-¿Com t’has campat a Estellencs?
-Val més caure dins avencs
que dins tal lloc habitar!
En es Rafal Nou no hi ha
gent com devers Caimari:
lleven es pa de s’armari
perque no puguen menjar.
Catalina, posa-hi oli,
que es llum se vol apagar.
Ta mare mai té més glori
que quan te veu festejar.