Vós teniu sa fia llesta
i la vos vull festejar.
Si no us voleu aixecar,
'mollau-la per sa finestra.

Senyora, amb una aigo més
fèieu ric tot Llucmajor.
I ara, tanta primor,
si volem aplegar-hó,
hem d’anar amb sos dits terrers.

An el qui darrere ralla,
resposta no puc tornar,
i desig veure’l cremar
com sa sofre de Madrà,
que s’aigo sols no l’apaga.