Sa madona Margalida i l’amo En Juan també, mos envien aquesta hora per avançar un dobler.
Segada
Sineu
Aqueixa cara de ca, peluda com la moneia, negra com la ximeneia, ¿qui serà que la voldrà?
Desditxat d’al•lot petit qui sa mare és bugadera: de plorar se desespera i només mama en sa nit.
Sa matinada fa fred quan cau serena del cel. Tu penses per un Miquel i jo pen per un Francesc.
