Na Brua du ses balances
amb un pes ben arreglat,
amb En Blanc en es costat,
com es primer enamorat
que va dur ses noviances.
Si vesses es mal que ha fet,
no val tant es seu llinatge!
Prest encetava es formatge,
i ara embuia sa farratge,
que el dimoni qui la seg!

Un jutge a cadira seu:
“qui vol sentenci’, que vénga”.
Si n’hi ha cap que pretenga,
guanyarà aquest jubileu.

Oh dissabte desitjat,
¿a on ets, que no arribes?
¿Tu que te’n seràs anat
a Valenci’a dur blat
o a’s Mercat a vendre olives?