N’Antonina és un mirai
que travessa lo meu cor;
però ¿què n’he de fer jo
si no m’hi puc mirar mai?
Com te pensaràs tenir
es tord dins sa bandolera,
te’n prendrà com la jonquera,
que ha tants d’anys que espera
fuies, i no en pot tenir.
Jesús, Francina-Maria!
Jo no t’acab de mirar!
No creia que es meu germà
dins Llubí pogués trobar
jove amb tanta galania.