Sa madona de Son Not
mos feia menjar a les fosques
i mos passàvem ses mosques
com miques de camaiot.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bona gana. Desmenjament
Poble
Artà
Núm de glosa
547
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es joves han reparat
lo que duen ses fadrines:
duen randa a ses camies,
llavò mocador brodat,
es monyo ben estufat
i sabates amb botines.
Bona amor, si vos alcanç,
venturosa seré estada:
seré com aquella mare
que va tenir tretze infants
i en té sis de capellans
i altres tants d’ermitans
i es darrer se va fer frare,
i ella va ser coronada
davant Déu i tots es sants.
Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Tradicionari de Mallorca
