Es dia de Sant Domingo,
sempre me recordarà:
sa geganta se cremà
i es gegant va quedar viudo.

Dalt es Puig de Galatzó
vaig sembrar faves torrades.
Es corbs les m’hauran menjades,
no hi coirè sa llavor.

No us enamoreu, fadrins,
de la fadrina estufada:
n’hi en pren, qualque vegada,
com una col acopada
que n’és podrida dedins.