Tant m’és es xot com cabana,
com pellissa de pastor.
Jo pens en sa meva amor
qui habita dins Son Fullana.
Sant Antoni gloriós,
¿que mos dureu un Ignaci?
Oh, Mare de Déu de Gràci’,
jo vendria a veure-vós.
Bon ventet de tramontana
és qui alegra es cor meu.
¿Com deu campar En Bartomeu
darrere aquella muntanya?