Com veig que me n’he d’anar
d’es teu portal, molinera,
es peus me tornen arrere,
més envant no puc passar.
Per sa muntanya hi ha neu
i per Campos calabruix;
des d’aquí veig un cambuix
que alegra el coret meu.
Si s’estimat se fa frare
i no em diu de quines ordes,
jo em faré monja a les sordes
d’es convent de Santa Clara.