Jo festeig una al•loteta
que en es cap hi du argent viu,
i en arribar, sempre em diu :
“Estimat, jo som pobreta,
però tenc sa sang tan neta
com s’aigo que surt d’un riu”.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
No hagués trobat es camí
es dia que em vaig casar;
perque ara no puc anar
aquí on va un fadrí.