Altres cançons relacionades
Una fadrineta riu
quan veu s’estimat venir,
i una viuda que deu dir:
Ai, si mon marit fos viu!
Dos que s’enamoren, són
com a persones venudes:
entreguen l’ànima a Judes
i renuncien del món.
Ella reia i jo reia:
no m’ho poria pensar
que me n’anàs a llaurar
i no me’n dugués sa reia.
I sa meva amor me deia:
-Ja pensaràs a tornar!-
Com no hi ‘via de pensar,
si no me’n duia sa reia!
Tradicionari de Mallorca
