Sa Llapassa n’és bon lloc, emperò n’és moratiu: moros hi surten d’estiu. A modo que enguany mos toc!
Sa Llapassa
Llucmajor
Voldria esser es forreiat de sa porta d’es quarter, i veuria lo meu bé com va vestit de soldat.
Es gelats i confitures no bastaren per tothom: p’es músics, un tros perhom; per pagues, ses llepadures.
Per veure’t i perque em vesses mos hauríem de casar un poc abans de segar, i cobraríem ses messes.
