Sa jove que s’ha casada
no sap filar ni cosir,
ni rentar ni fer bugada,
ni si una olla vol bullir.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sóller
Núm de glosa
1917
Volum
III
Altres cançons relacionades
Me feis estar a sa serena
perque trobau que ho val.
Jo voldria, mal que mal,
porer veure aquest portal
paredat de grums de sal
i es fonaments tots d’arena.
Ramell de murta florida,
molt de temps t’he contemplat
i a la fi te n’has anat
damunt es Coll de Ciutat
a dar-me sa despedida.
Tothom amb mi està content;
jo don valor an el covard
i dobleg és més valent;
jo som tan fi i admetent
que en tota festa prenc part.
El vi.
Tradicionari de Mallorca
