Sa jota de sa potada n’hi ha qui la ballen bé, emperò jo no la sé, perquè no la m’han mostrada.
Balladors
Estellencs
Des que no et veig, Margalida, per Son Comte d’En Suau, jo me trob com un esclau sense un puntet d’alegria.
Cantau, cantau, estimat! Cantau, i cobrareu fama, perque un ase, com brama, camina més aviat
De Ciutat a Barcelona faç viatges d’aigordent: no guany es doblers jaguent així com tu, gotinxona.
