Sa jaia de s’Erissal
i es jai de ses Algorfes
llauraven amb dues moixes,
totes dues eren coixes,
es dissabte de Nadal.
Es jai servava es mantí,
sa jaia ses corretjades.
En ‘ver de mester cinglades:
-Jaiota, pegau aquí!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
271
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sa sogra diu que no em vol
perque diu que som senyora.
Mon pare no em té venal
ni mu mare donadora.
A dins es camp de Lanzell
no hi poren anar amb carrosses,
perque ses ombres més grosses
són ses ales d’un capell.
S’és rompuda sa requinta,
sa prima d’es violí;
lo que em dóna pena, a mi,
és es floquet de sa cinta.
Tradicionari de Mallorca
