Aquesta jove està en dubte
si té temps per festejar:
n’hi pren com el blat que està
en flor i no pot granar
perque li manca una brusca.

Oreia, pareia;
ui, per ui;
nas, per nas;
boqueta, jas!

Edat de quinze anys tenia
com me vaig enamorar,
amb l’intent de no mudra
fins que forçós me seria.
Ja és arribat l’últim dia
que plegats hem de rallar,
perque Déu no em va criar
a lo teu gust, vida mia.
Si jo amb llàgrimes poria
lo teu cor mortificar,
faria créixer la mar
devuit passes cada dia.
I llavó me n’aniria
davant la Verge Maria;
devuit anys hi estaria
sense beure ni menjar.
De tant de veure’m penar,
Déu del cel proveiria!