Jo m’és seguit tenir-ló,
an es mànec de sa pella,
i tenir paraula amb ella
i encara dir-me que no.
Vaig p’es sol sense capell,
torn negra com una móra:
mai he vist cap dona amb coa
penjada en es cabrestell.
Noltros tenim un gallet
qui pareix que va plomat.
Si plou o està ennigulat,
en mirar-lo ja tenc fred.