Sa Font de s’Enguilandó, hi ha una enguilandama.
S’aixeca dematí per compondre bugada.
Passaren los tres reis, tots tres la se miraren.
Tornaren a passar. Tots tres la saludaren.
Quan tornaren passar, li feren capellada
i el primer va dir: -Oh, quina enguilandana!-
Va respondre el segon: -Amb ella fos casada! (sic)
I el tercer va dir: -Saps que és de mermulada!-
La sogra estava a dalt, que tot ho escoltava.
L’agafa per un braç, bufets i bufetades.
-Vamos, Catalineta, ¿quin metge vols tu ara?
-El metge que vui jo, la mort i la mortaia.
-Vamos, Catalineta, ¿quin testament fas ara>?
-El testament que jo faig, no vos ’gradarà gaire.
El meu vestit de seda, per les meves criades.
El meu vestit de vellut, per les meves germanes.
El vestit que duc damunt, por la Virgen del Carmen.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esposa dissortada
Poble
Inca
Rima
Assonant
Núm de glosa
54
Volum
IV
Altres cançons relacionades
La Mare de Déu del Carme
està darrere es Collet.
Tonineta, recordè’t
d’aquell Jove que nom Jaume.
D’es Mercat i de d’allà
per s’hort de Ses Politxones
se’n solen dur ses persones
a son Catiu a enterrar.
Bona aigo, Mare de Déu,
tendrem bon blat a sa rota.
Vos daré sa paia tota
i es blat serà tot meu.
Tradicionari de Mallorca
