Sa fia d’en Colau Xina
n’era tan fina
com un mirai:
té quinze pams d’oreia,
setze de ceia
i devuit de nas.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Núm de glosa
270
Volum
II
Altres cançons relacionades
Un temps, com era fadrí,
fent glosses me devertia,
i ara, de cada dia,
lo que em lleva s’alegria
és es talec d’es molí.
En Juan hostes m’envia
i jo no los vui tractar:
ell no ho val per s’alegria
que un té quan se n’han d’anar.
Sa nineta té soneta
i no se pot adormir:
Bon Jesús, assistiu-lí
fins que estiga dormideta.
Tradicionari de Mallorca
