Sa fia d’en Colau Xina
n’era tan fina
com un mirai:
té quinze pams d’oreia,
setze de ceia
i devuit de nas.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Núm de glosa
270
Volum
II
Altres cançons relacionades
Una esperança em donàreu,
i ara ja ho heu olvidat.
Tornau-me, mon cor ingrat,
l’alegria que em llevàreu.
Vós sou la prenda més alta
que compraria amb diners.
Quin joc tan a s’enrevés!
A ca vostra hi sou de més,
i a casa hi feis prou falta.
Jo et convid a menjar figues
com sa perera en farà
i, si a cas no floria,
jo te torn desconvidar.
Tradicionari de Mallorca
