Catalina, anit passada
va venir un jovenet
per rallar amb tu i veure’t,
i vares estar colgada;
i te va deixar senyada
una rosa a sa paret.
Si no la hi vols, aixequè’t
i pega una emblanquinada.

Sa meva dona algun dia
fa cara de Barrabàs.
Am so renou d’es sedàs,
me pens si se curaria.

Digau-li a s’escarader
que no som ratapinyada:
amb so segar de vetlada
ja tenc una mà espenyada
de pues d’aranyoner.