Sa dona, colgat, me deia:
-Compra’m es davantal nou.-
I jo, davall es llençol,
com un betzol, qui me’n reia.
I es comptes que jo feia,
de comprar un pa d’un sou
o un de munició
o un aumud de favó
per no beure tant de brou.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Davantals; dengues
Poble
Sineu
Núm de glosa
3
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es morts, com són enterrats,
no han de mester vetlades.
Ses dones, com són casades,
si volen esser honrades,
no han de mester estimats.
Vós ja ho sou, agraciada;
però com altre temps, no.
Aquest canat de sabó,
la mitat de sa color
vos ha llevada, estimada.
Jo li he enviat a dir,
a s’amor, qui va endolada,
que no visca atribulada,
que tots mos hem de morir.
Tradicionari de Mallorca
