Mu mare se n’és anada
al cel, perque Déu ho vol,
i jo som romàs tot sol;
consolau-me, estimada!

Ses trencadores d’ametles
saps que s’han posat de món!
Se passegen es diumenges
per vila: “Jo som, jo som”.

Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.