Jo et duc comandacions,
Margalida, d'un fadrí,
fins que ses branques d’un pi
facen ramells de murtons.
A Santanyí, en tocar vespres,
tot es poble està assustat.
Tenen es canyó esquerdat
de menjar tantes arestes.
Es bastiment de Corina
sol prendre aigo en corredor;
deu esser sa teva amor
que ve a veure’t, Catalina