Cada dia los meus uis
estan girats cap a mar
i com veig vaixell passar,
de deçà o de dellà,
a l’instant estan remuis.

Tot són rotes i pelaies,
també qualque cartet blanc.
No hauran de mester volant
per segar a Son Alcoraies.

Ara balla Na Francina
de l’amo En Tomeu Galmés;
ella s’assembla i no més
a un sant que hi ha a Pina.