Estrella purificada,
de tu em vaig enamorar,
i d’aleshores ençà
ja no faç més que plorar
estant de tu separada.
No hi ha estrella com sa lluna
p’en sa nit donar claror,
ni sol amb més resplendor
quan el fa devers la una.
Ses Cabrelles, que són d’altes,
i no les puc arribar!
En Miquelet deu estar
ajagut ses cames altes.