Un sabater, com tacona,
se posa en es rebull d’es sol
i se menja ses vuitenes
amb sos dits plens de cerol.

¿Que no ho sabies, Pereta,
quan te posares amb mi?
Qui s’emprenya, ha de parir,
o si no, ha de morir:
això és sa teva planeta.

Anant a Lluc, hi ha mides
que la Mare de Déu dóna.
Que és de bèsti’ sa persona
qui no es tem de ses punyides!