Altres cançons relacionades
Anit passada es rompé
es mirai amb què em mirava.
I ara, ¿ambe què em miraré,
si altre mirai no m’agrada?
Qui està malalt i s’hi dóna,
ell mateix se du a la mort:
això és sa més trista sort
que pot tenir una persona.
En passar p’es meu carrer
no me tornis dir “cunyada”,
perque encara jo no sé
es teu germà si m’agrada.
Tradicionari de Mallorca
