Sa bufanda val dos duros
i es capell desset pessetes;
de bufanda amb dues lletres
només en duen es curros.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cobricaps, tapaboques
Artà
69
II
Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat.
Hi ha un banc tan ben parat,
i enmig seuen ses donzelles.
Diuen que es Peres són ases;
ambé ho seran es Juans.
Ara vénen ets agusts:
es Tonis i es Tians.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.