Sa dona no acaba mai
de demanar a son marit,
ara un floc, ara un vestit,
i sempre està amb un trebai.
I com ja la té vestida
de tot quant pot desitjar,
llavò diu que vol mudar:
moda nova ja ha sortida.

Enmig d’es teu seny i ceia
hi tens posat es teu mal.
No hi ha cap de menestral
qui amb una grossa destral
no hi fes cent quintars de teia.

Jo sé llegir lo que escric;
de los meus mals som el metge;
si dius que som pobra i lletja,
ja ho ets tu, guapo i ric.