Lo primer és creure que és Pare,
que això és article de fe.
S’estar-te prop no pot ser
si no és mirant-te sa cara.
Ai! Si no fos per ta mare,
jo et beuria amb un alè.
Si no mos donau panada,
no la vos agrairem,
i a sa fia li direm:
“Ratada, més que ratada!
Tu t’has alçada de punt
i t’has posada damunt
sa veta plataionada”.
Me passeig p’es teu carrer
de nit i dia, cantant,
i tu estaràs escoltant,
careta de diamant,
i jo tot sol penaré.