Demà vespre, que és dissabte,
si pots, vine dejornet,
i en esser-hi, aprofitè’t,
no ho estogis per un altre,
que, si no, hauràs d’estar dret
fins que s’aixecarà s’altre.
¿Qui és aqueixa pintura
que va vestida de dol?
Pens que daria consol
a qualsevol criatura.
Cada dia vaig en cós,
mon bé estimat, a fer feina.
No me mir tants de pics s’eina
com vegades pens en vós.