Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant.
Les meves llàgrimes cremen, cremen d’un temor molt gran.
Déu no ho vulga que en fos causa un amor i un engan,
que és lo que dóna més pena per un cor enamorat.
Per això és que tant plora, llàgrima viva el meu cor.
Déu no la vulga, vida mia, que endevín per lo que plor!
Rossinyol de primavera, tornaràs cantat, cantant,
ja diràs si mon aimada se recorda de mon plant.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària d'aventures amoroses
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
118
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Dos lleterets de Ciutat
i llavors de Sanxo Pansa
atuparen a la Manxa
a don Carlos s’estufat
perque s’havia menjat
tots es ministres de França.
No et pensis que hagin d’anar
barret en mà peu enrere!
Jo bé me’n puc afluixar
de tu i tots quants n’hi ha
qui governen a ca teva.
Una recordança bona
a dins Campos vaig deixar:
un infant i una dona;
los mantendrà qui voldrà!
Tradicionari de Mallorca
