Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!
Vós me deis que, en `ribar s’hora,
que me donareu sa clau.
Com m’heu de mester em cercau,
però dies de sarau
me feis sa de més enfora.
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.