Veiès si tu me voldries,
jo qui tenc casa parada
i tenc una olla cruiada
i una caixa sense sòl
(coberta, mai n’ha tenguda),
i una aufàbia rompuda,
sense cap pa en es reol!
Escoltau ses gloses meves,
veureu si és ver lo que dic:
Oh, desgraciat ropit,
¿on te n’has anat anit
a deixar ses plomes teves?
Fadrinets de tenra edat,
alerta poreu estar,
que jo en sé un de granat
que s’al•lota el va enganar.