Tenc s’escopeta parada
i no sé si farà tro.
Lo que em dóna pena a jo,
que hi ha més redols que cor
i la gent ja està cansada.

Una rosa viva i fresca
deixa anar una olor gran;
si no floreix p’en Juan,
per negú del món floresca.

Cavallers i menestrals,
tothom cridava: -Pagès,
aquest parei, ¿de qui ès?
-És de don Juan Vallès
-Vaja quins dos animals!
Jo no en ‘via vists de tals;
quasi no són bons per res.