Ramelloi, de vós voldria
que m’entenguésseu mirant,
perque cantant i sonant
no us puc dir lo que voldria.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Banyalbufar
Camp Semàntic
Cançons i tonades, Cantadors i glosadors, Desig, Erotisme velat, Floretes, Sonadors
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1136
Volum
I
Núm de pàgina
71
Altres cançons relacionades
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
-Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
-Toca-la. No ets tot sol:
altres ja la m’han tocada.
-¿Me vols dir qui l’ha tocada,
que no siga jo es primer?
-S’argenter, quan la va fer;
mon pare, quan la’m dugué,
i jo, quan la m’he posada.
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Tradicionari de Mallorca
