Ramell, des que estic ausent
lluny de la teva persona,
mon cor se vesteix d’una ona
blava, que la mar no en dóna
diada de sol i de vent.
No he trobat argument
que m’haja dat entenent
es mal d’enamorament
com tan fort s’encapirrona.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Enyorança, Floretes, Mar i ribera, Passió i enamorament, Peripècia, Salut i malaltia, Sol, Tristor, Vents
Mètrica
7a7b7b7b7a7a7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
9
Núm de glosa
219
Volum
I
Núm de pàgina
16
Altres cançons relacionades
Quan vaig entrar dins Ciutat,
corromput de fesomia,
la gent que me coneixia:
Miquel Tubet, ¿què és estat?
-És que a la vila he deixat
aquell cosset tan amat
de na Juana Maria.
Vida trista i penosa
passa el qui està en el desert;
jo la hi pas, i ho sé cert,
ausent de vós, cara hermosa.
Xineta meva garrida,
quan no te tenc a devora,
lo meu cor de tristor plora;
per viure em manca la vida.
Tradicionari de Mallorca
