Quan vaig entrar dins Ciutat,
corromput de fesomia,
la gent que me coneixia:
Miquel Tubet, ¿què és estat?
-És que a la vila he deixat
aquell cosset tan amat
de na Juana Maria.
Estic dins un arenal
amb un àngel que mi guia.
No hi ha cap hora del dia,
que no pens en l’amor mia,
que ets uis no me facin mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat um uial,
per mi vostro gust seria.
Mon cor no dorm ni reposa
ni està una hora content
com veig que he d’estar ausent
de vós, careta de rosa.