Quina lluna fa tan clara,
garrideta, i vós sopau!
Jo, p’es forat de sa clau,
'ximateix vos veig sa cara.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Serenades
Poble
Artà
Camp Semàntic
Amor, Anatomia, Dia i nit, Floretes, Hàbits casolans, La casa, Lluna
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
3678
Volum
I
Núm de pàgina
215
Altres cançons relacionades
En es quarter de Maó
hi ha dos-centes finestres.
Margalida, molts de vespres
jo pens en la vostra amor.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
me basten ses entresenyes.
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Tradicionari de Mallorca
