Es porcellet has venut;
xuia no podràs menjar.
Saps que hi fa de mal estar
quan p’es morros no hi ha suc!

Sa meva al•lota passada
jo no li vui gens de mal:
mal caiga per un penyal
de dos-cents metros d’alçada.
Voltros sou uns embarassos
que no enteneu lo que dic:
es penyal, que fos un llit
carregat de matalassos.

Cada dia dematí
an es lloc don una uiada;
si no us veig, prenda estimada,
de pena me cuid morir.