Quina amor tan infundada
que mos teníem jo i vós!
I ara, en encontrar-mós,
acalam es cap, tots dos,
i no mos miram de cara.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Baralles. Inconstància
Poble
Artà
Camp Semàntic
Amor, Anatomia, Desamor i ruptura, Festeig, Relacions socials, Transformació i canvi
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
5
Núm de glosa
2064
Volum
I
Núm de pàgina
128
Altres cançons relacionades
–Quinze dies a venir
estaré aquesta vegada.
–Mon bé, si feis una estada
com aquesta que heu fet ara,
ja no em trobareu aquí,
només que sentireu dir:
Ja tens s’al•lota enterrada,
i per amor n’ha acabada
as vida, i se va morir.
De tot n’és causa un fadrí
qui amb paraules l’ha campada.
Li deia qualque vegada :
–Garrida, fiau de mi
i jo fiaré de vós.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi.
Qui ho haguera hagut de dir,
que passàsseu per aquí
no tenguésseu cor de dir:
–Atl•lota meva, adiós!
Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho agrairà el cor meu.
Oh Juan, si tu venies,
s’alegraria el meu cor,
perquè et vui tant de bé jo
com a un any hi ha de dies.
Tradicionari de Mallorca
