Quin món tan desigualment,
que un és ric i s’altre pobre,
un tot nu, s’altre du roba,
un té pa, s’altre talent,
un té barram que li sobra
i s’altre no té cap dent!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Classes socials. Riquesa. Pobresa
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
870
Volum
III
Altres cançons relacionades
En Pere s’eixanca
davant es covo d’es peix:
-Tirè, pesa’n un poc més
que encara veig una blanca.
Com fórem enmig de mar
que Cabrera descobria,
en barco anava i venia,
com ara, i me pareixia
que jo negat moriria
antes d’arribar allà.
A lo punt vaig invocar
los sants que més coneixia,
també la Verge Maria
que a Consolació està.
A Vilafranca, ses dones
beates, de poc ençà,
amb una escudella i pa
saben fer ses coranta-hores.
Tradicionari de Mallorca
