Com es vol pondre es solei,
ja no és hora de cantar.
¿Saps quan has de refilar?
Com el fa d’aquell vermei.
Magdaleneta, aixequè’t
i veuràs una enramada
que En Juanet t’ha enflocada
amb vint-i-un clavellet.
Et deus pensar, perque ets rossa,
que tothom et vulga bé:
dones com tu en trobaré
sense doblers dins sa bossa.