Un temps era ca mon pare
i ara n’és ca es meu germà,
i no m’hi puc aturar
perque me fa mala cara.
N’heu estada, hermosa prenda,
privada de rallar amb mi;
ara n’heu de conferir
amb sos majors de la renda.
Tonina-Ignàcia, tu enganes
En Llorenç, que és amic meu.
Mereixeries de Déu
un any i mig de quartanes!